Cassarecce de tardor

La pasta

Casarecce

Casarecce en un tipus de pasta tradicional del sud d'Italia. El significat del seu nom vol dir fet a casa, És una pasta curta com els macarrons oberta al llarg i doblegada. Es ideal per a pestos i salses guisades.

El perquè

Es tractava d'escollir el plat principal del sopar de la castanyada (que no s'enfadin els moniatos, les castanyes i els panellets). i vaig creure que calia utilitzar ingredients propis de la estació, els bolets no hi podien faltar.

Ingredients per a 4 persones 

400 g de casarecce

250 g de camagrocs frescos

100 g de trompetes de la mort

1 codony

1 ceba de figueres mitjana

1 cullerada (de postres) de pasta de tòfona

3 grans d'all

1 farcell amb canyella, farigola i llorer

50 cl de vi ranci

Mantega(1), oli sal i pebre

Preparació de la salsa

En una cassola fem desfer la mantega, amb bon raig d'oli perquè no es cremi. I afegim l'all picat ben fi. El fem sofregir sense deixa que agafi color. Afegim a la cassola, la ceba picada també ben fina i el farcellet d'herbes aromàtiques. Ho fem sofregir a foc lent durant almenys 30 minuts. Passat aquest temps i incorporem el codony(2) també picat i ho deixem al foc durant 25 minuts més apugem el foc i hi afegim el vi ranci. Ho deixem coure 5 minuts més a foc viu fins que l'alcohol s'hagi evaporat.

Ara hi afegirem els bolets i la pasta de tòfona i ho deixarem coure tot a foc viu entre 10 i 15 minuts més. Abans de treure-ho del foc ho rectifiquem de sal i pebre.

Al acabar cal recordar que s'ha de treure el farcellet d'herbes aromàtiques.

Aquesta salsa la podem deixar feta. Jo crec que com una bona part de guisats si reposen durant un temps, fins i tot 24 hores, alguns, no tots, agafen més gust.

Coure la pasta

En una olla o cassola suficientment gran, posarem a bullir 4 litres d'aigua. Casi bé tothom a qui li agrada la pasta, utilitza al menys un litre d'aigua per cada 100g de pasta. Un cop arrenqui el bull, hi afegirem sal de manera generosa. No hi fa res si l'aigua queda lleugerament salada, al contrari. 

Hi abocarem la pasta i la deixarem que es cogui fins que estigui al dente. Aquest punt és molt important, sempre es millor que li falti 1 minut que no pas li sobri. 

Aleshores escorrem els casarecce i els posem a la cassola amb la salsa que prèviament haurem fet escalfar. ho deixarem al foc entre dos o tres minuts movent-ho amb suavitat perquè es barregi bé i no es trenqui la pasta. Cal servir-ho immediatament.

Jo sempre dic que a la pasta, es millor esperar-la que no que ens esperi.

Notes

• Es pot utilitzar qualsevol tipus de bolet, els rossinyols també haurien estat una bona opció i també els fredolics si hagués estat temporada. Jo vaig preferir aquests en contra de ceps i mocoses que mereixen tractament a part. Els rovellons ja no els vaig considerar alhora de preparar aquest tipus de salsa, m'agraden més a la brasa o per acompanyar altres tipus de guisats.
• Les quantitats pel que fa als ingredients de la salsa son orientatives. De tota manera recomano començar tenint-les en conte i variar segons els gust de cadascú.
• La pasta de tòfona seria també un ingredient opcional, a mi m'agrada, però no se'n pot abusar.

(1) A mi m'agrada utilitzar mantega, perquè tinc la mania de que les salses queden més cremoses.

(2) La primera intenció va ser coure el codony al forn i després, passar-lo per la picadora. Aquest di a però el forn estava ocupat amb els panellets i no va poder ser.

Espero que proveu la recepta i feu els vostres comentaris.

Em presento

Pels qui no em coneixeu, em dic Pep Torres, visc a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barbera, i entre altres moltes coses, de tant en tant m'agrada posar-me davant els fogons i fer-ne alguna.

Jo era d'aquells que de petit, només metjaven sopa, carn i patates. 

Ben aviat però, ja em vaig interessar per la cuina. 

De més gran i al costat de la meva padrina Assumpció, vaig canviar els platets i les olletes de joguina, la fireta, per plats i olles de debò, i sempre vigilat, això si, per la seva mirada atempta, em vaig posar per primer cop davant els fogons de veritat, per a cuinar el meu primer plat de sopa. Els ingredients, macarrons, aigua, sal i un raig d'oli. El resultat un èxit.

Afortunadament amb el pas dels anys he anat adquirint experiència, i mal m’està dir-ho, però crec que he millorat força, els meus amics afixi ho reconeixen, encara que sempre em queda el dubte de si son sincers ho bé ho fan per que treballi jo.

El cas és que quan vaig complir 50 anys, em van regalar aquesta placa, la que he posat com a logotip d’aquest bloc.

En més d'una ocasió m'han dit que hauria compartir les receptes dels plats que he preparat. Be doncs intentaré fer-los hi cas a partir d'avui.

No tinc massa idea de que i com ho faré. Això vol dir que de moment comencem i ja veurem com acaba.

La intenció que tinc, no és només la de publicar les meves receptes de la manera tradicional, els ingredients, les quantitats, l'elaboració... sinó la d'explicar el perquè les he fet.

A canvi voldria demanar-vos que si alguna vegada decidiu, fer-les servir, sigueu tant amables de compartir l'experiència comentant el que hageu fet, les possibles variacions.

Considero que una recepta no és un manual tancat sinó més aviat un manual dels dits de referència, o sigui un punt de partida per arribar qui sap on.

He d'aclarir també, els amics ja ho sabeu, que tinc una debilitat especial per la pasta italiana. Per aquest motiu aquest tipus de cuina serà la part principal.

Som-hi!